Henry de Huntingdon

Henry de Huntingdon

Nom original	(fr) Henri de Huntingdon
Biografia
Naixement	1080 (Gregorià) Huntingdonshire (Regne Unit)
Mort	1160 (Gregorià) (79/80 anys) Anglaterra (Regne Unit)
Nacionalitat	Anglonormand
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Història i crònica
Lloc de treball	Anglaterra
Ocupació	escriptor, arxidiaca de la diòcesi de Lincoln
Gènere	història, poesia, farmàcia
Influències	Beda, Pau Diaca, clàssics llatins
Llengua	llatí
Obra
Obres destacables Historia Anglorum, De contemptu visibilum, Anglicanus ortus
Família
Pares	Nicholas de Huntingdon

Henry de Huntingdon (en llatí: Henricus Huntindoniensis; c. 1088 – c. 1157), fou un historiador anglès del segle xii, famós per la seva Historia Anglorum, escrita en llatí, considerada la font documental més important sorgida de la ploma d'un clergue secular.^[1] Va ser també arxidiaca de Huntingdon. Els pocs detalls que es coneixen sobre la seva vida procedeixen dels seus treballs i d'alguns registres oficials. Es va formar en la cort benestant de Robert Bloet de Lincoln, qui va ser el seu promotor i bisbe.

A petició del successor de Bloet, Alexander de Lincoln, Henry va començar a escriure la història d'Anglaterra, que va estar enllestida el 1129.